Bis 1 Conamara

Escric aquestes paraules mentre els vapors de la marialluïsa, la camamilla i la sàlvia s’escapen de la tassa que reposa sobre la taula, i escolte música magribina que fa poc he baixat d’Internet. Res a veure amb Irlanda, però... a Girona comença a fer fresca, i la llum del capvespre i les pluges passades anuncien que l’estiu ja s’acaba. Temps de tornar, ni que siga de memòria, a l’illa maragda.

7 d’abril de 2005

El viatge que tot just comença és ben diferent d’altres similars que he fet abans per aquestes terres: ja gairebé he acabat a la feina i encete aquesta nova escapada amb una data clara de partida a l’horitzó. Sóc conscient que en poc més de deu dies, deixaré aquesta illa on he estat vivint més d’un any.

Viatjar sol té els seus inconvenients: em sent insegur i dubte què és el millor. Això i la bona acollida de l’ocasió anterior, em porten a repetir hostel. D’una tirada, em poleixo el fotimer de quilòmetres que hi ha entre Corcaigh (Cork) i Conamara i em plante a l’Old Monastery Hostel. Està ple fins a la bandera perquè hi ha un grup d’universitaris en una sortida de geologia, però troben un lloquet per mi. El responsable del lloc es recorda de mi, de la darrera vegada que vaig vindre, i entre això i els focarrons de torba a la saleta d’estar i als lavabos, em torne a trobar com a casa.

Després d’un sopar de vici, m’assec vora el foc i faig una ullada a la guia i als mapes. La idea és visitar Maigh Eo (Mayo) i Tir Chónaill (Donegal) en poc més d’una setmana. Poc de temps per veure aquestes dues joies de la corona, però és el que hi ha i no serveix de res lamentar-se. No em puc concentrar gaire, altres pensaments -d'amics, d'incertessa en la tornada- em ballen pel cap. Renuncie a planificar més enllà de demà.

L’esforç per mantindre els ulls oberts es massa gran: l’escalforeta i el so dels penjolls fets amb lapes i plomes que hi ha a les finestres em conviden a anar a dormir... Avui ha estat un dia de transició, de llocs i cares conegudes. Demà comença l’autèntic viatge.

Capvespre a Letterfrack / Dusk at Letterfrack © raimdepastor 2005

I write this words while smelling the chamomile and sage in my herbal tea and listening to some music from the Magreb. Nothing to do with Ireland, but… It’s getting cold in Girona and the sunlight at dusk and the last rains announce the coming of the autumn. It’s time for a visit to the emerald island, even if it’s just in memories.

April 7th, 2005

This time is different: the journey starts with a certain feeling of an end, because the date of my leaving Ireland is very clear on the calendar. Ten days and it’s over.

Traveling alone makes me dubious. That’s a fact, which, helped by the memories of a warm welcome, make me go back to a known place: a long drive in a day from Corcaigh to Conamara takes me back to the Old Monastery Hostel. It’s packed with geology students on a fieldtrip, but there’s still some room for me. The guard still remembers me from the last time, and that makes me feel at home in this house with turf fires in the living room and the washroom.

After dinner, I have a look to the guide and the maps to figure out what I am going to do the following days. The idea is to visit Maigh Eo and Tis Chónaill in about a week. Not much time for such beautiful places, but that’s the way it is. Thoughts - friends, being back - keep my mind busy and I dismiss the idea of planning anything further than tomorrow.

The warmth of the fire and the gentle noise of shells and feathers hanging from the window make me sleepy. It’s time to go to sleep… Today it’s been a transition day of known places and faces. The real journey starts tomorrow.