Lá le Pádraig

Al comtat de Mayo s’hi troba la muntanya més sagrada de tot Irlanda. Ja en temps pre-cristians, Cruagh Phádraig era un centre de peregrinació. Sant Patrici, que tenia per costum cristianitzar els irlandesos realitzant rites cristians als llocs de culte pagà, va decidir passar-hi els quaranta dies de la quaresma fent dejuni. Conta la llegenda que va ser llavors que es va dedicar a la tasca per la que és més conegut: foragitar les serps d’Irlanda.

Curiós doncs, que siga el dia d’aquest sant quan més gent trobes arrossegant-se per terra, després de més de 12 hores de beure sense aturador...

Però d’això ja vaig parlar l’altre dia. E basta.

El 17 de març és festa nacional. A totes les ciutats grans fan una desfilada (St Patrick’s Day Parade) i Cork no podia ser l’excepció... Vaig decidir anar a vore-la... I què voleu que vos diga: força avorrida. Com a la majoria de rues, no és gens divertit mirar-s'ho. Així és que quan la gent m’ho va permetre me’n vaig anar cap al mercat de menjar artesà. Sort que no portava gaires diners, que m’hauria arruïnat; però, evidentment, em vaig firar: formatge de cabra i boquerons.

A la nit vàrem anar a veure la segona actuació del cicle Islands of Song, una col·laboració entre cantautors d’Irlanda i de Newfoundland (Canadà). El dia anterior ja havia xalat, tant amb les actuacions com amb el format. Pamela Morgan va ser brillant, i Mick Flannery em va sorprendre – de l’altre individu millor ni parlar-ne. Dijous va resultar una mica més desorganitzat, però no va deixar de ser una bona actuació. Un altre cop les noies van superar els nois amb escreix.

Després de la música vam anar a prendre quelcom. An Spailpín Fánac estava a prop i s’hi podia xerrar. No ens hi vàrem quedar gaire, però. L'endemà Clare i the Burren ens esperaven...

---

I cannot quite understand how it is that, on the day of the saint that drove snakes and other such creatures away from Ireland, you find more people crawling on the streets than any other, after a 12-hour drinking session.

But I talked enough about that before.

St Patrick’s Day is a national holiday in Ireland, with parades in the major cities along the country. I missed Cork’s parade last year. I might have also missed this year’s, for what it had to offer. In brief: boring. Much better was the food market: nice chesses and other tasty stuff. A piece of goat’s cheese and some anchovies came home with me.

At night we meet to attend the second gig of Islands of Song, a project that brought together songwriters from Ireland and Newfoundland. I had been there the previous night, and enjoyed the format and the gigs, especially Pamela Morgan and Mick Flannery – the other guy was crap. On Thursday it was a little bit messy, but good. Girls won again.

After that, a quiet drink at the An Spailpín Fánac. We left early. Clare and the Burren were the plan for the long weekend...