Carta de comiat

Benvolgut raïmdepastor,

T'adrece la present per informar-te de quelcom que tu ja saps: ha arribat el moment de retirar-me.

Gràcies a tu, vaig passar de ser una més a tindre personalitat pròpia. Durant tot aquest temps que fa que ens coneixem, m'has anat omplint de dies i setmanes, de dates i esdeveniments, de trobades, de qüestions a recordar, de llistes de coses a fer... He viatjat amb tu pels Països Catalans, per Grècia, per Irlanda... Tot això t'ho agraeixo.

Hauràs de reconèixer, però, que jo també m'he portat. He estat flexible, i no m'he emprenyat quan has decidit que determinades dates no existeixen per mi. No et guarde rencor perquè a la meua memòria el 10 de gener segueix el 19 de desembre. També m'he adaptat als teus estats d'ànims... Què me'n dius d'aquella setmana abans de Nadal que consta de dilluns 13, dilluns 14, dilluns 15, dilluns 16 i dilluns 17?

La meua vida ha estat llarga - molt més que la resta de la meua espècie. Sembla tan llunyà aquell octubre de 2002, quan ens vam conéixer en aquella llibreria de la plaça!

Així és que ja m'ha arribat l'hora. No em digues que no te n'has adonat! Ahir, en passar la pàgina després de posar al seu lloc el diumenge 17 d'abril, vas trobar la pàgina següent escrita.

Això s'ha acabat per mi. T'avise amb temps, però: encara t'acompanyaré en el que et queda d'estar per Irlanda. El dia del teu comiat i el de la teua arribada allà on vages, no els podràs consignar als meus fulls. Això correspon a la propera generació.

Ha estat un plaer - espere que per tu també.

Una abraçada,

La teua agenda.