Scéalta ón mBoirne*

Un raig de sol de migdia em va despertar. A poc a poc, vaig anar obrint-me a un dia que ja començava a ser vell. Les parets que m’envoltaven, abans fredes i humides, ja havien començat a escalfar-se. Tot assaborint la meua sensació de triomf per ser la primera en llevar-me, vaig tancar els ulls i em vaig oferir a la llum que s’escolava per les esquerdes...

De sobte, quelcom es va interposar entre el sol i jo, tot bloquejant la llum de la que, moments abans, disfrutava. Un noi jove, els cabells llargs i esbullats, em mirava i somreia. El seus ulls em parlaven d’una mar embravida, d’ones trencant contra una costa rocallosa, de cares i bescolls cremats per un sol inesperat però benvingut, de cims erms escombrats pel vent, d’un paisatge gris i esquerdat com un bloc gegantí de llevat, d’antics forts de pedra mig enderrocats, d’una badia amb mil i una cales, de muntanyes llunyanes, de la troballa que tot just havia fet... jo.

L’aparició es va esvair tan ràpidament com havia vingut. Em vaig estirar tant com vaig poder, volia saber més de totes aquestes coses! Però les meues arrels no em varen deixar guaitar per sobre de les parets de roca...

Paciència. Amb una mica de temps creixeré i podré guaitar. I veure els ocells que escolte cantar al matí i al capvespre. I olorar el perfum de les meues germanes, que sento créixer a prop meu, en altres escletxes. I sentir als meus pètals la brisa de la mar. I... i...

Els millors mesos per disfrutar el contrast entre la duresa de la roca del Burren i les flors que sorgeixen d’entre les seues esquerdes són maig i juny. Per més informació sobre aquesta meravella paisatgística, el centre interactiu d’interpretació del Burren, BurrenBeo, ofereix informació d’una manera amena i alhora rigorosa. El millor lloc per estar-s’hi és la vila de Doolin, on sovint trobes una sessió de música tradicional en algun dels seus tres pubs. Especialment recomanable és l'Aille River Hostel, on Karl et dona la benvinguda amb un somriure d’orella a orella i una pila d’informació sobre els voltants.

*Històries des de Burren (però no estic gaire segur si la construcció en irlandès és correcta).

Bloody cranesbill (Geranium Sanguineum) (c) raïmdepastor

I was awaken by the midday sun. Slowly, I let myself open to a day that was already growing old, warming the stone walls around me. I was the first to leave my sleep and enjoy the warmth and the light that came through the cracks in the rock...

Suddenly, a shadow fell over me. A young lad, his long hair untied and blown by the wind, was looking at me wearing a smile on his face. His eyes told me of a raging sea, of waves breaking against a rocky shore, of sunburnt skin under a welcome but unexpected sun, of barren submits blown by the wind, of a rugged and craked landscape like an apple crumble, of old decaying forts, of a bay with a thousand inlets, of distant mountains, of the treasure he had just discovered... myself.

He fade away as soon as he came. I tried to look over the edge of the rock, I wanted to learn more! But my roots woudn’t let me...

But I’ll be patient. I will grow and I will be able to glance to the world behind the rock. And see the birds that sing morning and night. And smell the perfume of my sisters, growing in nearby hides. And feel the see breeze in my petals... And...

June and May are the best months to enjoy the flowered landscape of the Burren. BurrenBeo provides easy reading but reliable information about this natural monument. The best place to stay to explore the Burren is Doolin, where you’ll probably find a trad session in one of the three pubs. I recomend specially Aille River Hostel, where you will receive a welcoming smile from Karl and lots of information on the surroundings.

*Stories from the Burren (I am not sure if it is grammatically accurate in Irish).

Lá le Pádraig

Al comtat de Mayo s’hi troba la muntanya més sagrada de tot Irlanda. Ja en temps pre-cristians, Cruagh Phádraig era un centre de peregrinació. Sant Patrici, que tenia per costum cristianitzar els irlandesos realitzant rites cristians als llocs de culte pagà, va decidir passar-hi els quaranta dies de la quaresma fent dejuni. Conta la llegenda que va ser llavors que es va dedicar a la tasca per la que és més conegut: foragitar les serps d’Irlanda.

Curiós doncs, que siga el dia d’aquest sant quan més gent trobes arrossegant-se per terra, després de més de 12 hores de beure sense aturador...

Però d’això ja vaig parlar l’altre dia. E basta.

El 17 de març és festa nacional. A totes les ciutats grans fan una desfilada (St Patrick’s Day Parade) i Cork no podia ser l’excepció... Vaig decidir anar a vore-la... I què voleu que vos diga: força avorrida. Com a la majoria de rues, no és gens divertit mirar-s'ho. Així és que quan la gent m’ho va permetre me’n vaig anar cap al mercat de menjar artesà. Sort que no portava gaires diners, que m’hauria arruïnat; però, evidentment, em vaig firar: formatge de cabra i boquerons.

A la nit vàrem anar a veure la segona actuació del cicle Islands of Song, una col·laboració entre cantautors d’Irlanda i de Newfoundland (Canadà). El dia anterior ja havia xalat, tant amb les actuacions com amb el format. Pamela Morgan va ser brillant, i Mick Flannery em va sorprendre – de l’altre individu millor ni parlar-ne. Dijous va resultar una mica més desorganitzat, però no va deixar de ser una bona actuació. Un altre cop les noies van superar els nois amb escreix.

Després de la música vam anar a prendre quelcom. An Spailpín Fánac estava a prop i s’hi podia xerrar. No ens hi vàrem quedar gaire, però. L'endemà Clare i the Burren ens esperaven...

---

I cannot quite understand how it is that, on the day of the saint that drove snakes and other such creatures away from Ireland, you find more people crawling on the streets than any other, after a 12-hour drinking session.

But I talked enough about that before.

St Patrick’s Day is a national holiday in Ireland, with parades in the major cities along the country. I missed Cork’s parade last year. I might have also missed this year’s, for what it had to offer. In brief: boring. Much better was the food market: nice chesses and other tasty stuff. A piece of goat’s cheese and some anchovies came home with me.

At night we meet to attend the second gig of Islands of Song, a project that brought together songwriters from Ireland and Newfoundland. I had been there the previous night, and enjoyed the format and the gigs, especially Pamela Morgan and Mick Flannery – the other guy was crap. On Thursday it was a little bit messy, but good. Girls won again.

After that, a quiet drink at the An Spailpín Fánac. We left early. Clare and the Burren were the plan for the long weekend...

Corca Dhuibhne

Peig Sayers Font: Dingle Peninsula Ireland

Peig Sayers no sabia escriure en irlandès. Per això va dictar al seu fill Míchael la seua vida a l'illa de An Bhlascaod Mhór. El resultat van ser dos llibres: "Peig", que explica la seva vida a l'illa, i "Memòries d'una dona gran", un recull de folclore i de memòries de la seua vellesa.

La seua història i la d'altres illencs que, en posar les seves vivències sobre el paper, deixaren testimoni d'una societat que es ja només un record, és explicada a l'excel·lent Blasket Centre.

L'edifici mateix és una homenatge a l'illa i als seus habitants: construït expressament per hostatjar el centre, la seua nau central acaba en un finestral que ofereix una vista única de les illes Blasket i de la vila, de fa anys abandonada, que en constituïa l'únic nucli habitat. El terra d'aquest passadís forma desnivells per imitar la mar que separa l'arxipèlag de la península de Dingle. I cada sala ens mostra un aspecte diferent de la dura quotidianeïtat dels pescadors i les pageses, dels ramaders i filadores, i en darrer terme, de la quantitat inaudita d'escriptors que va donar aquesta societat ubicada a la fi del món.

I aquest és només un exemple de les atraccions que ofereix el Gaeltacht de Corca Dhuibhne. El més obvi, la llengua: a les seues viles i granges, fins i tot a la turística Dingle, l'irlandés és encara parlat en la vida diària.

Amb el grup que fem classe de llengua irlandesa hi vàrem passar el cap de setmana passat. Va ser una experiència molt maca, tot i que el temps que realment vàrem parlar en irlandès va ser poc - però al cap i a la fi, tots érem principiants! Bàsicament, a l'hora dels àpats intentàvem emprar el nostre escàs vocabulari per demanar la sal, o ho demanàvem al mestre i ell ho apuntava a la pissarra perquè ho veièrem sovint.

Un dels moments més autèntics va ser quan una dona nativa ens va vindre a visitar a la casa on ens estàvem. Asseguts al voltant d'una taula, tots ens miràvem cada cop que deia quelcom o ens feia una pregunta, per veure qui l'havia entès. La veritat és que va demostrar una gran paciència repetint les coses una vegada i una altra de mil maneres diferents per fer-se entendre. El nostre mestre reia i hi intervenia quan veia que no ens enteníem. La filla de la senyora en qüestió, que treballa a la Universitat, ho va gravar tot en vídeo. Com riurem quan el tornem a veure!

Aquestes mena d'experiències i la gent amb la que les comparteixo serà una de les coses que més trobaré a faltar quan torne cap a casa... d'ací a un mes!

No ha arribat el moment encara, però, de dir "go dtí go gcasfaimíd arís" - fins que ens tornem a trobar...

QRambla de Primavera

Un missatge acabat d'arribar a la meua bústia de correu-e.
A ballar, a ballar, que ja ve la primavera!

Hola, amics.
Estem apunt d'arribar a la primavera i amb les novest temperatures arriba de nou la QRambla. Esperem que tots tingueu moltes ganes de ballar...
Com cada any us proposem el cicle de ball amb música tradicional QRambla que comença el dijous, dia 7 d'abril i fins el 16 de juny.

Lloc: La Rambla de Girona en dos espais, a l'alçada del carrer Abeuradors i on s'ajunta amb el carrer Argenteria.
Hora: 10 del vespre.

Aqui teniu el programa:

7-IV Els Groullers a Abeuradors (Rambla amb carrer Abeuradors)
14-IV Bauma al Punt (Punt de Trobada, Rambla amb carrer Argenteria)
21-IV "escenari lliure" Abeuradors
28-IV Ministrils del Rorsselló Punt
5-V Banda d'en Vinaixa Abeuradors
12-V Ameba Punt
19-V "escenari lliure" Abeuradors
26-V Blat de Bona Lluna Punt
2-VI Ministrers de Figueres Abeuradors
9-VI Harmonikando Punt
16-VI "escenari lliure" Abeuradors

Esperem veure-us ven aviat (concretament el dijous dia 7 d'abril).
No hi falteu!!!

Nasi Marco
QRambla,
associació de músics
i balladors de carrer

Nou disseny

No tenia previst parlar-ne, peró em diuen que no es veu la pàgina...

A veure, he fet canvis en el disseny i sé que aquests canvis es veuen bé amb el Firefox, però no tan bé amb l'Internet Explorer - per si hi ha curiositat la culpa és de l'Explorer, que no compleix els estàndars en llenguatge HTML. Però tant amb un com amb l'altre, almenys amb el meu ordinador es veu!

Si llegeixes això et faria res deixar-me un comentari dient: "Ep, que jo sí que ho veig!"

Moltes gràcies,

Raïmdepastor.

Carta de comiat

Benvolgut raïmdepastor,

T'adrece la present per informar-te de quelcom que tu ja saps: ha arribat el moment de retirar-me.

Gràcies a tu, vaig passar de ser una més a tindre personalitat pròpia. Durant tot aquest temps que fa que ens coneixem, m'has anat omplint de dies i setmanes, de dates i esdeveniments, de trobades, de qüestions a recordar, de llistes de coses a fer... He viatjat amb tu pels Països Catalans, per Grècia, per Irlanda... Tot això t'ho agraeixo.

Hauràs de reconèixer, però, que jo també m'he portat. He estat flexible, i no m'he emprenyat quan has decidit que determinades dates no existeixen per mi. No et guarde rencor perquè a la meua memòria el 10 de gener segueix el 19 de desembre. També m'he adaptat als teus estats d'ànims... Què me'n dius d'aquella setmana abans de Nadal que consta de dilluns 13, dilluns 14, dilluns 15, dilluns 16 i dilluns 17?

La meua vida ha estat llarga - molt més que la resta de la meua espècie. Sembla tan llunyà aquell octubre de 2002, quan ens vam conéixer en aquella llibreria de la plaça!

Així és que ja m'ha arribat l'hora. No em digues que no te n'has adonat! Ahir, en passar la pàgina després de posar al seu lloc el diumenge 17 d'abril, vas trobar la pàgina següent escrita.

Això s'ha acabat per mi. T'avise amb temps, però: encara t'acompanyaré en el que et queda d'estar per Irlanda. El dia del teu comiat i el de la teua arribada allà on vages, no els podràs consignar als meus fulls. Això correspon a la propera generació.

Ha estat un plaer - espere que per tu també.

Una abraçada,

La teua agenda.

Un any passa volant...

Doncs això: ahir va fer exactament un any que vaig entrar per primera vegada en aquesta oficina. Un any, que vaig travessar per primer cop els dos ponts que condueixen a l'illa, i que vaig quedar esbalaït en veure les casetes de colors i la catedral a l'altra banda de l'aigua. Abans-d'ahir vaig complir l'any d'estada a Irlanda...
De fet, aquesta època de la meua vida ja té data de caducitat: 18 d'abril. D'ací a mes i mig agafe el ferry cap a França. Després xino-xano fins a Catalunya.
I llavors començarà una nova etapa. No tinc feina assegurada i no sé on aniré a petar. Tampoc sé si "Les coses bones" continuarà. Però ja es veurà.
De moment, vull disfrutar del temps que em queda per ací per conéixer un poc més de l'Illa Maragda. M'hi acompanyes?

---

Yesterday it was the first anniversary of my start working in this office. One year since the first time I crossed the bridges that join the island with the mainland and was amazed by the view of the coloured houses and the cathedral across the water. One year and a day ago I set my foot in Ireland...
But my stay here has a deadline already: April 18th. In a month and a half I will be catching the ferry that will take me to France. And then, a gentle drive to Catalonia.
It will be then time to start again. I still haven't found a job, and I even don't know where I will end up. I don't know if will keep on writing this blog either.
For the time being, all I want is to enjoy the time that I have left to travel around the Green Island. Will you join me?