Nedstat Basic - Free web site statistics
Personal homepage website counter
Free counter
Fáilte
isteach
Les coses bones
des d'Irlanda


diumenge, d’abril 17, 2005

Sin é

Ja és coincidència que la meva darrera sesiún a Irlanda siga en aquest pub - el nom vol dir "això és tot".

Doncs sí: demà agafe el ferri cap al continent. Ací s'acaba l'aventura irlandesa. I clar, amb ella s'acaben "Les coses bones - des d'Irlanda". Potser un cop a casa penjaré un parell de posts sobre aquesta darrera setmana que he passat a Donegal. Però desprès d'això, ja veurem què passa... Potser "Les coses bones - des de Catalunya"?

Slán tamall!




It is a nice coincidence that the pub were I will attend my last sesiun in Ireland is the Sin é, which means "that's it".

So, that's it. Here ends my Irish adventure. Tomorrow I'm heading back to the continent. Therefore, it's time to close "Les coses bones - from Ireland". I might post something from this last week in Donegal from home. Let's see what happens afterwards... Maybe "Les coses bones - from Catalonia"?

Slán tamall!

dimarts, d’abril 05, 2005

Inniu lá deireanach ag obair agam*

A fora ja s’ha fet de nit. Puc veure els llums de Cobh reflectides a l’aigua. Tal i com ho he fet gairebé cada dia des de fa un any. Netege la taula i trec la pols de l’ordinador. Grave alguns arxius en CD. Ja no queda ningú a l’oficina.

Em sent flotar en l’aire, però tinc un pes a l’estòmac que m’estira cap a terra... “Estàs prenent drogues?”, em demanen quan ho intente explicar.

Gire la clau al pany i faig una darrera ullada a l’oficina, ja fosca.

El cotxe m’espera: Maigh Eo, Dún an nGall, França, la terreta...

*Avui ha estat el darrer dia a la feina.


La finestra de la cuina
(c) raïmdepastor, 2004


It's already dark outside. I see the lights of Cobh reflected on the surface of the water. I’ve seen them shinning there almost every night for the last year. I tidy up my desk and dust the computer. I record some documents in a CD. There is nobody else left in the office.

I feel myself floating in the air, but at the same time a weight in the stomach anchors me to the ground... “Are you into drugs?” is the only answer I get when I try to explain that sensation.

I lock the front door and take a last look to the dark office.

The car is waiting for me: Maigh Eo, Dún an nGall, France, home...

*Today was my last day at work.


Gaeilge agus Fáilte*

L’adhesiu és ben visible a la porta del local. Porte mitja hora mirant la carta. I no és que no sàpiga què demanar. Ho tinc ben clar des que he vist el “seafood chowder”. Però estic buscant entre els plecs del meu cervell la manera de demanar... Ja ho tinc!

- Dia dhuit! [la noia a l’altra banda del taulell somriu i això m’encoratja] Ba mhaith liom ... [merda, no sé som se diu!]... “seafood chowder” agus sconaí... agus uisce, le do thoil!
L’entenc quan m’explica que hi ha gerres amb aigua a la prestatgeria del costat... Bé, potser el fet que assenyale les gerres en qüestió mentre parla ajuda una mica; ho reconec.
- Go raibh maith agat!

Estic satisfet: és la primera vegada que m’atrevisc a parlar en irlandès amb algú que no conec.

D’acord, una conversa molt curta, però per algun lloc s’ha de començar, no?

Al Gaeltacht de Iar-Connacht, molt a prop de l’animada ciutat de Gaillimh (Galway), s’hi troba la minúscula vila de Spideal. A l’entrada mateix, Ceardlann és un centre d’artesania que agrupa diverses tendes i un petit restaurant.

* Literalment: "Irlandés i benvingut". Trobar aquest adhesiu a la porta d'un és senyal que l'intent de comunicar-se en irlandès serà molt ben rebut.


Old Harbour, Spiddal
Old Harbour, Spiddal
Font: Derek Biddulph - The Kenny Gallery


The sticker at the door is very clear. I’ve been staring at the board with the menu for half an hour. Don’t get me wrong, I know what I am going to have since the moment I’ve read “seafood chowder”. But I’m trying to figure out how to order that... Got it!

- Dia dhuit! [the waitress smiles and that gives me that little push that I need] Ba mhaith liom ... [shit, I don’t know the word for that]... “seafood chowder” agus sconaí... agus uisce, le do thoil!
I understand her when she tells me how to get myself some water. OK, the fact that she is pointing in the right direction might help.
- Go raibh maith agat!

I am proud of myself: it’s the first time I actually say something in Irish to someone I don´t know.

Right. It wasn’t a long conversation, but it was a start, wasn’t it?

Ceardlann, the Craft and Design Centre, is located at Spideal, a tiny Gaeltacht village near Gaillimh (Galway) and offers you a selection of craft shops and a little “bistró”.

* Literally: "Irish and welcome". If you find this sticker at the door of any shop, it means they encourage you to order in Irish.


diumenge, d’abril 03, 2005

An bodhrán

“M’agrada el so del bodhrán perquè li parla al cos”. Portàvem una hora provant-ne diferents tipus: més grans i més petits, amb un marc més o menys ample, amb tensors i sense, amb gravats i llisos. Ella era professora de moviment i buscava instruments que vibraren amb el cos per a les seues classes. L’elecció va ser difícil perquè cap de les persones que estàvem en aquell moment a la sala de proves en sabíem un borrall. Els preus van ajudar en la decissió final: tos dos vàrem decidir agafar-ne un d’estàndard de 18 polzades.

El procès d’elecció no es va acabar ahí, però. D’entre les desenes d’instruments disponibles havíem de triar aquell la sonoritat del qual ens agradara més. Ella es va donar per satisfeta abans que jo i es va acomiadar tot desitjant-me una bona elecció.

Va ser una altra dona la que em va ajudar en la decissió final: una alumna avantatjada que feia córrer les mans i la baqueta per sobre la pell de cabra amb una velocitat de vertígen. “Aquest” em va suggerir sense cap mena de dubte quan li vaig demanar la seva opinió. I un consell, de propina: “Agafa una baqueta llarga, t’anirà millor”

UN(avall) - dos (amunt) - tres (avall) - quatre (amunt);
un - dos - TRES - quatre;
un - dos - TRES - quatre;
UN - dos - tres - quatre.
El bodhrán marca el pols de la música irlandesa.

A Cloch na Rón, entre Conamara i Cuán na Gaillimh, pots veure treballar en Malachy Kearns en la confecció dels seus bodhráns, mentre admires els dissenys que hi pinta la seva dona o proves els instruments “acabats de sortir del forn”. Una mica més al nord, als peus de Na Beanna Beola, l'Old Monastery Hostel és una molt bona opció on passar la nit: un lloc pintoresc i amb personalitat, amb xemeneia als lavabos i un deliciós desdejuni inclós en el preu.

Bodhrán eye closed - by George Callaghan
Bodhrán eye closed
Font: Callaghan Studio


“I like the sound of the bodhrán because it talks to the body”. We had been trying different kinds for the previous hour: bigger and smaller, with deep and swallow frames, with stretchers for the skin, with paintings and without. She told me she taught movement and was looking for instruments that vibrated with the body for her lessons. Choosing was not easy, because none of us knew much about bodhráns, but the prices of some of the drums helped us in making up our mind and we both decided to buy a 18-inches standard one.

But we still had to choose amongst all the drums available which one had the sonority we liked best. She found hers before me and waved me goodbye wishing me the best of lucks with the election of my drum.

A learner whose hand and tipper raced across the goatskin at an incredible pace helped me with my final decision. “This one”, she said doubtless. “And take a long tipper: it will be easier for you”.

ONE(downstroke) – two (upstroke) – three (downstroke) – four;
One – two – THREE – four;
One – two – THREE – four;
ONE – two – three – four.
The bodhrán sets the pace in Irish music.

At Cloch na Rón, between Conamara and Cuán na Gaillimh, you can watch Malachy Kearns working on his bodhráns and try them before making your purchase. Further north, at the feet of Na Beanna Beola, the Old Monastery Hostel offers budget accommodation in a building with personality (there’s a fireplace in the washroom!). A delicious breakfast is included in the price.